Un pis amb unes vistes és el que ens trobem al principi de la intervenció. Poca façana a carrer i una bona orientació, vistes llargues i cap entrebanc actual ni futur. Una distribució interior gens agraciada que no valora els atractius del lloc i on es perd tota la llum en els cinc primers metres, la resta és penombra.

La primera decisió és deixar l’espai buit i permetre l’entrada de llum fins a la part més interior. Posteriorment hi col.loquem dues capses de fusta, aprofitant que el pare és fuster, es treballa a hores perdudes, ens fem el nostre propi món.

Una de les capses conté les zones humides (cuina, safareig i servei) i l’altra el dormitori amb el bany. Aquestes capses se situen de manera que entre elles hi flueix l’espai sense entrebancs, la seva posició ens crea el rebedor i el pas i ens amaga les portes que no volem que siguin preeminents; però no apareixen com a elements tancats en si mateixos sinó que obren un ull per mirar cap a fora i per poder mirar cap a dins i veure el contrast entre interior i exterior, un exterior dur i massís amb un interior alegre.

L’espai resultant dóna gran amplitud a un habitatge de 70m², permet una gran variabilitat i un gran nombre de possibilitats de distribució modificant la situació del mobiliari.