Arribem a la plaça del Poeta Sitjà amb ganes de veure el poble i, sobretot, el Castell de Benedormiens i el seu entorn. Tot i això, en el moment d’arribar ens fixem en un altre aspecte en un primer moment, es tracta del desordre que presenta actualment la plaça ocupada per una banda per la llar d’infants municipal, per l’altra banda per l’escola Vall d’Aro (que es preveu que desaparegui), uns barracons prefabricats en un altre lloc, una pista esportiva tancada en tot el seu perímetre que pot ser util·litzada per l’escola o pels veïns, uns jocs infantils, una zona de gespa, una zona de terra i, finalment, un desdibuixat límit sud amb la carretera de Platja d’Aro que fa que la plaça no tingui ni límits ni destí.

Descobrim que enmig de tot el desordre que haviem detectat al principi hi ha una característica que ens atrau; es tracta de l’espai on té lloc aquest desordre. El desordre és vida, el desordre és moviment i dinamisme i tot això té lloc entre el paviment i les copes dels arbres. Ens trobem, doncs, en un espai format per tres franges:

superior: les copes dels plàtans que protegeixen les activitats

intermig: l’espai on tenen lloc les activitats

inferior: el paviment que organitza (o no) les activitats

Pensem que aquestes tres capes poden ser el punt de partida del nostre projecte i la seva formalització: un paviment sobre el qual situem l’edifici i una coberta que protegeixi el que passa a sota.